el cartell…!

Programa de mà.

Albany o Cornwall… qui vols ser?

Albany i Cornwall.
L’obra comença amb una frase d’un gran simbolisme que ens guia en aquesta recerca, i està referida a dos personatges que nosaltres no fem sortir, però que es veuen encarnats en les diferents actituts dels altres personatges al llarg de la peça.

“Em pensava que el Rei estimava més el Duc d’Albany que no pas el de Cornwall”.

Per a donar relevància a aquesta frase, que ara explicaré, he escrit una petita escena entre els dos germans, Edgar i Edmund, a mode de pròleg.

Els caràcters dels dos futurs esposos de les filles Regan i Goneril estan marcadament oposats, com el propi nom que Shakespeare els ha donat, indica.
Albany, que significa blanc, és la representació de la bondat, de l’equanimitat, del respecte cap a un mateix i cap els altres. Mentre, que Cornwall, que significa mur de banyes, i en el meu imanginari sorgeix la imatge del Senyor de les banyes, que representa l’ambició pel poder més enllà de qualsevol empatia humana.

I és dins d’aquestes dues energies que els personatges es van movent durant el trancurs de l’obra, cadascún respectant les regles de la seva psique.

Per a mi, és la polaritat bàsica que serveix com a motor per a l’acció trepidant en la que es veuen involucrats els personatges en el seu procés de transformació.

Evidentment, Shakespeare és un teatre d’acció i, alhora, profundament psíquic, ja que fa viatjar els personatges cap a llocs profunds dins la seva psique per a trobar-hi coses diferents: un laberit de crueltat sense sortida, la bogeria, el penediment, la responsabilitat, la sabiduria, la llibertat…

Quim Dalmau.

El camí de Shakespeare

Si es interessant, universal, clàssic i ens arriba a l’ànima Shakespeare, és perquè ens planteja un recorregut profund de transformació dels personatges amb el qual ens podem sentir identificats. Els processos parlen d’amor i desamor, de poder, d’ambició, de reconeixement, de crueltat, de bondat, etc… els temes humans per excel.lència. I certament, tots els personatges principals s’acaben transformant i, gairebé sempre, ho fan de tres maneres diferents:
1. La sanació de la psique en lluita, per arribar a un estat més equilibrat i en pau amb sí mateix, després d’una crisi personal. Gloster i Edgar.
2. L’aparició de la bogeria per una psique incapaç d’assumir la conseqüència dels seus actes, invalidant la persona per a la vida però alliberant la pressió de la psique. Lear.
3. I la mort, la gran transformadora i alliberadora de l’ego que ha estat dominant des de la passió la vida del personatge. Edmund, Regan, Goneril.

I és des d’aquest criteri que ens hem plantejat la feina. En el Rei Lear ens trobem una estructura clàssica en Shakespeare. Personatges en el seu entorn social quotidià. Després, els mateixos personatges que van cap a la cova, o el bosc, que representa l’inici del treball interior. I, finalment, el retorn a l’entorn habitual on veiem més clarament la conseqüència del camí recorregut.
Específicament, en El Rei Lear:

L’entorn habitual a l’inici de l’obra és la Cort del Rei Lear i el Palau de Gloster.
Després, enlloc d’anar al bosc, en aquest cas els posa dins una cova. Símbol de que no hi ha res més ni cap més solució que tancar els ulls i entregar-se al procés de depuració. Entregats a la tempesta on només hi ha un arbre serveix a Edgar per a aixoplugar-se de les inclemències del temps.
I finalment, el retorn a la cort amb tot el poder canviat de mans.

La pregunta que ens sorgeix és:
Quina mena de poder hi havia, per a què calgui una transformació tan radical?

Quim Dalmau.

Inici del projecte

Tot va començar a l’assignatura de d’interpretació de 3er curs de l’escola Eòlia. Els alumnes s’han d’afrontar a un monòleg de Shakespeare. Vam decidir treballar sobre el Rei Lear. La cosa va ser que mitjançant improvisacions anavem explicant els tres primers actes de l’obra i anaven sorgint els monòlegs que l’assignatura requeria. Es va acabar el quadrimestre i vam decidir seguir treballant, intensivament, fins la primera setmana d’Agost.

A part del treball que tot monòleg requereix: situació en les circumstàncies de l’obra, moment del personatge en el seu recorregut, treball del sentit i direcció del text, etc; ens vam immergir en una recerca de la vida i caràcter del personatge.

Les primeres preguntes que van sorgir eren del tipus:

Com és possible que Regan i Goneril es comportin d’una manera tan cruel amb el seu pare, amb el compte de Gloucester (Gloster a Sallent), i el compte de Kent? Què hi ha al darrera i quina història amaga aquest comportament? Què té a veure això amb el caràcter de Lear i com ha tractat les seves filles?

Semblen preguntes obvies, i al mateix temps necessàries per emprendre un treball de recerca. Shakespeare dona pistes de per on pot anar la cosa. Per exemple, em pogut treure molta informació d’una rèplica que diu Lear en resposta a la seva filla Cordèlia, quan aquesta li diu que estimarà tan al seu pare com al seu marit, un cop casada: “Valdria més que no haguessis nascut, si no ets capaç de fer-me més content.” D’aquesta rèplica vam començar a desenvolupar el joc que es planteja en l’escena on el Rei anuncia la partició del regne. Així, l’altra pregunta que ens rondava pel cap es responia, també, mitjançant aquest joc: Com és que Lear demana a les seves filles quina de les tres l’estima més? Quin joc proposa aquest personatge? D’on surt aquesta demanda: feblesa, egocentrisme, joc de poder, etc…? No ho sabem, no sé si ho sabrem, però juguem a fons per anar descobrin-t’ho.

D’aquesta manera la recerca actoral es va anar convertint, també, en una recerca dramatúrgica, és a dir, una dramatúrgia que potenciï el joc de caràcters que fa possible la història.

Quim Dalmau